dijous, 24 de març del 2011

El crim de la Hipotenusa


Aquest llibre es titula “El crim de la Hipotenusa” i aquest llibre l'estem llegint la classe de primer i segon de ESO, ací us deixe un resum per a que mireu de què tracta.

La professora de matemàtiques, apodada la Hipotenusa, desapareix misteriosament deixant taques de sang. En el col·legi, l'inspector Arveja empren un llarg interrogatori als alumnes que la Hipotenusa anava a suspendre: Nico, Maria, Romàn i Boris són alguns d'ells... Tots són sospitosos, però només hi ha un culpable. I l'inspector Arveja ha decidit desenmascarar-lo.


Endevinalles

1: Sóc una immensa ventada

tot ho capgire al meu pas;

les arbredes i les cases,

matant homes i gegants.

-L'huracà.


2:De la voreta de la mar

ningú em pot traure;

i tothom a l'estiu

vol venir a jaure.

-La platja.


3:El meu nom soles té tres lletres,

sant Josep, el meu patró.

Endevina'l presurós.

-Pep


4:No veu el que és

i si ho veiés

deixaria de ser el que és.

-Una persona cega.


5:Què serà?, què podrà ser?,

que quan més gran és fa,

nosaltres menys la veiem.

-La obscuritat.


6:Faig el treball d'una barca,

però m'estic sempre quiet;

tinc les ales arquejades

i tinc ulls, però no hi veig.

-Un pont.

Biografia de Wayne Rooney



Wayne Mark Rooney (Liverpool, Anglaterra, 24 d'octubre de 1985) és un futbolista anglès . Actualment juga al Manchester United i amb selecció anglesa com a davanter. Utilitza el número 10 en la samarreta del seu club, i el número 9 en la de la selecció. També és conegut com "El Nen Malcriat" per la seva curta edat i el seu gran temperament

Biografia de Xavi Hernàndez


Xavier Hernández i Creus, conegut com a "Xavi", és un futbolista català nascut a Terrassa, Vallès Occidental, el 25 de gener del 1980. Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. Actualment és el segon jugador que ha disputat més partits oficials amb el primer equip del futbol Club Barcelona, només per darrera de Migueli (664) i el primer en partits de jugats en competicions europees.

Futbolista de gran classe, juga de centrecampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar força gols, alguns de gran importància. Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.

El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers. És considerat un dels millors jugadors de la història.

dijous, 17 de març del 2011

Poesies

Poesies d'Enric Soler Godes


CANÇÓ DEL RECORD I DE L'OBLIT:

Cada fulla que cau

és una queixa,

i l'arbre nu

tot l'hivern clamarà

Cada dia que passa

és una queixa

que fa la vida

ignorant el demà.


Cada estel que purneja

en la mit balba,

és la mirada

que finà de dolor.

Cada veu que és un crit

sense resposta,

en plany es torna

ple renegat amor.


Cada flor que, passada,

cau marcida,

deixa el roser

més pelat i punxós.

Cada ocell que cau mort

sense ferida,

és un secret

soterrat neguitós.


Cada jorn que animat

vull recordar-te,

és alba nova

que enllumena mon seny.

Cada vota ue irat

vull oblidar-te,

és fosca nit

que em cega i empeny.


CANÇÓ A L'ESTIMADA:

La rosa és un glop de sang

al mig d'un punxam maragda,

el meu amor colp i plany

pel desdeny de ma estimada.


Així la vida un turment

per allò que sent frisansa,

vull conquerir un voler

que està reblit d'atzabara.


Seques punxes que feriu

d'esgarraps la meua ànima,

estimbareu el meu or

fins matar-me de recança.


Si en la lluita el triomf

lluiré llorer i palma,

la rosa és el meu amor

al mig d'un verd d'esperança.


CANÇÒ DE LA MADALENA:

Una ermita blanca, blanca

i un camí que va pujant.

Uns ocells que volen, volen

i una campana brandant.


Uns romers amb canyes, canyes

sota un castell ensorrat

i la sang dels moros, moros

que deixaren de comiat.


Una plana verda, vera

amb dalers neguitejants

i uns camins que menen, menen

tot es veu de dalt estant.


Anar a la madalena

amb aquest dia tot clar...

De lluny l'ermita tan blanca

sembla una vela en la mar.


PRIMAVERA:

A una rosa, roja i verge

una abella fa l'amor.

Olor a fruita madura,

orenetes sempre en vol.


ESTIU:

Al blau cel no hi ha ni un núvol,

la calitja ho ompli tot.

Crida i crida la cigala

i en la nit canta el mussol.


TARDOR:

Ocells de pas, per la terra

escampat el gra abundós.

Sota els pàmpols d'una parra

la mamella d'un bagot.


HIVERN:

Neu i neu, blanc de mortalla,

cel de plom i vent de mort.

Nadal, curull de promeses,

a família roda el foc.


dijous, 10 de març del 2011

Crema d'espàrregs


INGREDIENTS: -2 manolls grans d'esparregs. -2 creilles. -1 porro. -2 ous. -200 g. De nata. -250 g. De gambes. -Margarina. -Pimenta. -Sal.

PREPARACIÓ:

És separen els clares dels llemes. És posa una cassola al foc amb aigua i quan vaig començar a bullir li afegises un poquet de sal i els gambes, que és retiren quan estan cocides.

És llaven i és netejen els esparregs i és cueien durant vint minuts amb els creilles pelades i trossejades.

És batejen els creilles i els esparregs en la batedora amb la nata líquida i un poquet de margarina. Després es cueceaquesta mescla durant uns minuts;quan és retire del foc s'anyadixen els llemes d'ou batides.

Per a finalitzar, s'adorna el plat amb els gambes pelades,colocades en forma de corona.

Biografia de Andrés Iniesta Lujàn


L'any 1996, quan tenia 12 anys, va fitxar pel Barça, després de destacar en el torneig infantil de Brunete com a jugador de l'Albacete i des del principi va tenir una gran progressió. Va militar dues temporades al Barcelona B fins que la temporada 2002-2003, Van Gaal el va fer debutar en un partit de la Lliga de Campions.

Durant dues temporades, la 2002-2003 i la 2003-2004, va combinar partits amb el Barça B i alguns amb el primer equip.

La temporada 2004-2005 va passar a formar part definitivament de la plantilla del primer equip i va participar activament en la consecució del títol de campió de la Lliga espanyola de futbol. Tot i que no va ser titular habitual en l'onze de Frank Rijkaard, acostumava a ser el primer jugador a sortir al camp en les segones parts. De fet, tan sols es va perdre un partit de lliga i va ser el jugador de la plantilla que va disputar més partits, juntament amb Samuel Eto'o.

El 17 de maig de 2006, durant la temporada 2005-2006, va participar a la final de la Lliga de Campions per primera vegada. La seva actuació va ser important perquè l'equip aconseguís el títol per segona vegada en la seva història.

Des de la temporada 2007-2008, porta el dorsal número 8, enlloc del número 24, prova de la seva major importància a l'equip. Aquest número l'havia portat moltes vegades abans en categories inferiors al futbol base del FC Barcelona, però com que a la seva arribada al primer equip aquest dorsal ja estava ocupat pel futbolista francès Ludovic Giuly no va poder continuar amb el 8.

dijous, 3 de març del 2011

ESPORTS


Travis Alan Pastrana va nàixer a Annapolis, Maryland, 8 d'octubre de 1983, és un pilot estatunidenc de motociclisme i automobilisme especialitzat en esports extrems, com ara motocròs freestyle, supercross, motocròs i rallis automobilístics, disciplines en què a guanyat medalles d'or als X Games i diversos campionats.

Pastrana, competint sempre amb Suzuki, va guanyar el Campionat AMA de motocròs del 2000 i el Campionat de la Costa Est de supercross del 2001, ambdós en 125 cc. També va formar part de l'equip dels EUA guanyador del Motocròs de les Nacions de l'any 2000. El seu estil de pilotatge i la capacitat de fer combinacions de salts a gran velocitat son els seus trets més característics, i com a curiositat llueix en totes les curses el mateix número de dorsal, el 199.