Poesies d'Enric Soler Godes
CANÇÓ DEL RECORD I DE L'OBLIT:
Cada fulla que cau
és una queixa,
i l'arbre nu
tot l'hivern clamarà
Cada dia que passa
és una queixa
que fa la vida
ignorant el demà.
Cada estel que purneja
en la mit balba,
és la mirada
que finà de dolor.
Cada veu que és un crit
sense resposta,
en plany es torna
ple renegat amor.
Cada flor que, passada,
cau marcida,
deixa el roser
més pelat i punxós.
Cada ocell que cau mort
sense ferida,
és un secret
soterrat neguitós.
Cada jorn que animat
vull recordar-te,
és alba nova
que enllumena mon seny.
Cada vota ue irat
vull oblidar-te,
és fosca nit
que em cega i empeny.
CANÇÓ A L'ESTIMADA:
La rosa és un glop de sang
al mig d'un punxam maragda,
el meu amor colp i plany
pel desdeny de ma estimada.
Així la vida un turment
per allò que sent frisansa,
vull conquerir un voler
que està reblit d'atzabara.
Seques punxes que feriu
d'esgarraps la meua ànima,
estimbareu el meu or
fins matar-me de recança.
Si en la lluita el triomf
lluiré llorer i palma,
la rosa és el meu amor
al mig d'un verd d'esperança.
CANÇÒ DE LA MADALENA:
Una ermita blanca, blanca
i un camí que va pujant.
Uns ocells que volen, volen
i una campana brandant.
Uns romers amb canyes, canyes
sota un castell ensorrat
i la sang dels moros, moros
que deixaren de comiat.
Una plana verda, vera
amb dalers neguitejants
i uns camins que menen, menen
tot es veu de dalt estant.
Anar a la madalena
amb aquest dia tot clar...
De lluny l'ermita tan blanca
sembla una vela en la mar.
PRIMAVERA:
A una rosa, roja i verge
una abella fa l'amor.
Olor a fruita madura,
orenetes sempre en vol.
ESTIU:
Al blau cel no hi ha ni un núvol,
la calitja ho ompli tot.
Crida i crida la cigala
i en la nit canta el mussol.
TARDOR:
Ocells de pas, per la terra
escampat el gra abundós.
Sota els pàmpols d'una parra
la mamella d'un bagot.
HIVERN:
Neu i neu, blanc de mortalla,
cel de plom i vent de mort.
Nadal, curull de promeses,
a família roda el foc.